29 de març 2007

L'Observatori Català de l'Esport

L'Observatori Català de l'Esport és una nova inciativa de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i de l'INEFC que ofereix nombrosa informació estadística sobre la pràctica esportiva a casa nostra.

Al web hi podeu trobar informacions sobre els hàbits de la gent en relació amb l'esport, opinions, dades relacionades amb organitzacions, activitats esportives i espais habilitats. A més, també s'ofereixen xifres sobre el paper de l'esport en el conjunt de l'economia de Catalunya, hi ha un espai dedicat a la formació, la recerca i els professionals de l'esport i un altre apartat que tracta sobre la projecció exterior l’esport català, a banda d'un recull amb el marc legal i la política esportiva.

De moment, encara hi ha alguns apartats en blanc, però esperen poder-los anar omplint amb els informes propis que ells mateixos generaran i amb la documentació que els facilitin les federacions esportives, els esportistes o tothom que ho desitgi.

Jo ja hi he buscat dades específiques sobre judo però encara no hi ha res. Espero que properament hi pugui aparèixer alguna cosa més específica (ahir m'hauria anat molt bé poder consultar-hi quantes lesions s'havien produït en els darrers campionats de Catalunya de judo i quanta gent hi havia participat per demostrar que en realitat no és un esport gens perillós) ja que, si no, crec que només servirà per a aquells que es dediquen a estudiar l'esport i no per a aquells que en practiquem o que ens n'agrada algun.

Amb tot, considero que es tracta d'una iniciativa molt positiva que ens pot fer conèixer aspectes nous sobre la pràctica esportiva. Feu-hi un cop d'ull a www.observatoridelesport.net.

Ne Waza

Per als que no ho sabeu, el Ne Waza és la part del judo que es desenvolupa al terra. Avui he trobat aquest vídeo que ens mostra diversos exercicis educatius i formes de treball de Ne Waza i he volgut compartir-lo.



Seguint l'enllaç dels autors d'aquest fragment, arribes a un web que promet i que ens permet adquirir diversos DVD's sobre el tema a preus bastant interessants (menys de 30€). En teniu algun vosaltres? Si us interessen, ja ho sabeu: visiteu www.newaza.fr i els demaneu (i que consti que no hi tinc comissió, eh!).

28 de març 2007

Les lesions en el judo

Home de Vitruvi amb les lesions més habituals en Judo
Amb l'entrada d'ahir sobre l'orella de coliflor, m'han arribat dues consultes a través de l'e-mail sobre les lesions més habituals que es produeixen en el judo. Intentaré contestar-les aquí.

La realitat és que en judo, en comparació amb altres esports com el futbol, el basquet, el tennis o l'atletisme, es produeixen molt poques lesions. I això, tenint en compte tant els entrenaments com els campionats dels diferents nivells (des dels locals i provincials fins els internacionals, passant pels campionats d'àmbit estatal).

Amb tot, no us vull enganyar i us he de dir que els judoques també ens lesionem. D'aquesta manera, les lesions que poden afectar de manera més habitual un judoca poden ser:
  • traumatismes i luxacions a l'espatlla
  • sagnat del nas
  • esguinços i luxacions dels dits de les mans (és habitual la utilització d'esparadrat per evitar-los o per preotegir els afectats)
  • altres contusions de caràcter lleu

Altres lesions menys freqüents que poden patir els judoques (totes evitables):

  • luxacions dels colzes
  • luxacions de l'húmer (més freqüents en nens que en adults)
  • fractura de la clavícula
  • subluxacions cervicals
  • lumbàlgies
  • esguinços i ruptures dels lligaments dels dits dels peus
  • esguinços i trencaments del lligament lateral extern del turmell
  • trencament del lligament lateral intern del genoll
  • trencament del lligament creuat anterior
  • trencament o fisura del menisc intern
El fet que hi hagi tant poques lesions es produeix gràcies a diversos factors com són que:
  • s'acostuma a practicar un bon escalfament previ als entrenaments i les competicions (amb estiraments musculars i exercicis de flexibilitat de les articulacions) i també es recomana que es facin sessions d'estiraments en acabar.
  • els entrenaments estan sempre dirigits per un professor, que els programa de manera que vagin de menor a major intensitat
  • el sistema i la corba d'aprenentatge del judo fa que s'ensenyi primer a caure i després les diverses tècniques en funció de la seva complexitat i perillositat.
  • el judo potencia la musculatura general dels seus practicants i fa que hi hagi més resistència a les lesions en zones del cos que podrien patir-les més fàcilment.
  • es té especial atenció a les condicions del lloc on s'entrena (especialment el tatami per evitar que hi hagi espais entre les diverses peces que el formen i que algú pugui trencar-se un dit del peu en ficar-li involuntàriament, però també en relació a la protecció de les parets, de possibles columnes, etc.).
  • es prohibeixen i penalitzen les accions i tècniques que poden posar en perill tant la nostra integritat física com la del rival en el tatami.

A banda, realitzar exercicis específics per augmentar la força i mantenir una dieta rica en proteïnes i amb molta glucosa per desenvolupar l'elasticitat també ens ajudaran a mantenir-nos en el millor estat de forma possible i, el que és més important, allunyats de les lesions a les articulacions i els músculs.

27 de març 2007

L'orella de coliflor

Orella de coliflorL'altre dia uns amics em preguntaven per què molts judoques tenien les orelles deformades. Em va semblar un bon tema per tractar en el blog i aquí ho teniu:

La pràctica de qualsevol esport pot comportar que es produeixin lesions i, el cas del Judo no és una excepció. Avui però, no parlarem de les lesions que pateixen més freqüentment els judoques sinó d'una dolència concreta i curiosa que afecta alguns judoques: l'orella de coliflor.

Aquest tipus de lesió no és característica únicament del judo sinó que també poden patir-la els jugadors de rugby, el boxadors i els practicants de la lluita lliure. Es produeix per l'efecte de petites lesions continuades o com a conseqüència d'un sol cop en les parts toves de les orelles i produeix un hematoma residual entre la pell de l'orella i el cartílag.

Un cop passa, es pot tractar de manera efectiva aplicant-hi gel el més aviat possible. Si la inflamació dura més de 24 hores s'hi pot aplicar una crema d'enzims i també es pot treure la sang acumulada mitjançant una agulla, fet que reduirà el dolor i que evitarà que l'orella ens quedi deformada permanentment. Es pot evitar utilitzant uns protectors específics (com els que utilitzen els lluitadors).

Tot i que aquestes lesions poden fer que les orelles tinguin un aspecte una mica desagradable, en el món del judo, es considera de manera positiva els judoques que les tenen ja que indiquen que han entrenat durament. Alguns judoques d'alt nivell han patit la lesió però això no vol dir que tots els campions les hagin de tenir. La veritat és que depèn de les característiques físiques de cadascú i que, les persones amb les orelles més dures i menys flexibles tenen més possibilitats de patir aquesta lesió.

Si us passa, no dubteu en anar al metge.

19 de març 2007

Classe magistral de Yasuhiro Yamashita

Fa uns dies us parlàvem de Yasuhiro Yamashita i avui hem trobat (via Arajudo) un vídeo d'aquests que pagaries per haver pogut presenciar en directe. Es tracta d'una classe magistral que aquest gran judoca va oferir als joves judoques de Bordeaux aquest passat mes de febrer.

Comença executant un repertori de tècniques que inclouen O Soto Gari, O Uchi Gari, Tai Otoshi i Uchi Mata i posteriorment, ens explica els principals elements a tenir en compte quan les realitzem. És una llàstima que el so no sigui gaire bo, però val la pena veure'l complet.



08 de març 2007

Toshihiko Koga

Aquests dies he estat una mica desconnectat del blog (per temes familiars...) però avui torno a ser aquí per deixar-vos un vídeo espectacular, que molts de vosaltres encara no heu vist.

Es tracta d'un recull d'Ippons de Toshihiko Koga, un judoca japonès (nascut a Fukuoka el 21 de novembre de 1967) i considerat un dels atletes més complets de la història. Va aconseguir la proesa de guanyar el Campionat del Món i de ser segon en unes Olimpíades en dues categories de pes diferents (-71 i -78 Kg) amb les dificultats que això comporta.

Espero que us agradi.

01 de març 2007

Ha nascut un judoca!

El passat diumenge, 25 de febrer de 2007, va nèixer l'Arnau Contijoch Foguet, el meu fill. Va pesar 3'4 Kg i va fer 50 cm de llarg. Està molt fort i de moment menja bé.

Espero que, d'aquí un temps, li agradi tant el judo com a mi i m'ajudi a mantenir aquest blog. Ja en sentirem a parlar...